Tocant el cel amb els peus a terra

Anem a la Tv

2011-11-29T08:32:00.000-08:00

Aquest octubre la Cristina l'Elena i jo vam anar a la Manyana TV a parlar dels intercanvis juvenils que hem fet amb l'Associació Alba.
L'any passat vaig anar a Alemanya i aquest any a Romania com ja sabeu.
Va estar molt bé sortir a la televisió, al principi una mica nerviós però és normal un no surt a la tele cada dia.
També va venir un grup de Prelaboral de l'Associació a veure com era la televisió per dins.

Crec que el millor es que el vegeu:

Ara Lleida campió d'Espanya

2011-11-23T11:05:00.000-08:00

El cap de setmana del 22 i 23 d'octubre començava molt aviat, a les 6 del matí del dissabte. L'equip pujava al autocar del Lleida Basquetbol, si si anàvem amb el autocar de l'equip que juga a la LEB, la segona divisió del bàsquet estatal. Ens esperaven més o menys 6 hores de viatge des de el Barris Nord de Lleida fins a Madrid.

Les 6 hores van passar ràpid entre sontet i sontet, la música i fent-la petar amb els amics del equip, vam arribar a Madrid.

Estàvem allotjats a un hotel de 4 estrelles i a prop del Calderón l'estadi del Atlètic de Madrid. Vam dinar i cap al pavelló a jugar.

El format de la competició era el mateix que a Barcelona. Dos grups de 3 equips i el primer de cada grup jugaria la final.

El primer partit va ser contra l'equip representant de València i vam guanyar per 28 a 12. I tot seguit un altre partit contra Extremadura partit que també vam guanyar per 31 a 12. Em va agradar molt jugar aquests dos partits, perquè jugàvem molt i molt bé. Buscant la millor opció i sense presa per anotar. Van ser dos partits molt bons.

En acabar el dia de competició varem anar a l'hotel i ja sabíem que l'endemà hauriem de lluitar contra l'amfitrió, l'equip representant de Madrid per guanyar el torneig, que per la seva part va guanyar els equips de Galícia i Castella i Lleó.

A l'hotel vam sopar molt bé i després hi havia la festa del esportista, que ens van ensenyar fotos de la competició on hi érem nosaltres i també hi havia música estava força bé però estàvem cansats i l'endemà ens esperaria un gran dia.

El diumenge va ser un dia amb moltes emocions, vam anar al pavelló i vam veure el partit pel 5é i 6é lloc, i el del 3é i 4t lloc fins a la mitja part.

Vam anar a escalfar i l'entrenador ens va repetir la consigna que van tenir als dos campionats ens va dir que sortim a passar-ho bé i a saber el que sabem fer, jugar a bàsquet. I això es el que vam fer amb una mica de nervis però, a mida que passaven els minuts de la final s'anaven asserenant.

La final va ser un partit travat amb moltes faltes tantes que al final del últim quart em van expulsar per acumular faltes.

A falta de uns minuts pel final l'equip de Madrid guanyava de 4 punts i a base de lluita vam aconseguir empatar i al final tres tirs lliures ens van donar la victòria per 18 a 21. La vam celebrar a la pista i tots els nervis del partit es van tornar alegria. I després l'entrega de trofeus. Una copa per l'equip i una medalla per a cadascú.

Aquest cop no us deixaré fotos, passat uns dies els mitjans de Lleida se n'han fet ressò i aquí us deixo l'article del Diari Segre . I un reportatge que m'ha fet Televisió de Lleida al programa Lliure i Directe.

Bàsquet Ara Lleida Campió

2011-11-08T08:08:00.000-08:00

Aquests últims mesos han estat molt intensos en l'àmbit esportiu, sobretot en bàsquet.

El 17 de setembre es celebrava a Barcelona el Ier. Torneig de Bàsquet voluntaris de la Caixa FASVOL – Special Olympics i una selecció de jugadors de Lleida: l'equip Ara Lleida - ASVOLCALL aniria a jugar-lo.

Aquest torneig classificava per la fase final que es disputaria a Madrid. El torneig tenia el format de dos grups de 3 equips en cada grup i el guanyador de cada grup passava a la final.

Els equips participants eren: Els Panteres Negres, Acidh, Lexia, Lakears Montbau, Màgics i nosaltres l'Ara Lleida ASVOLCALL.

Al nostre grup estava format per Acidh, Lakears de Montbau, on amb un gran nivell de joc l'ara Lleida vam tenir que esforçar-nos al màxim per derrotar-los.

A la final ens trobariam els primers del altre grup: Els Màgics, un equip fort i alt.

Va ser un partit emocionant que vam guanyar: Els Màgics 16 - Ara Lleida 32.

Aquesta victòria ens proclamava campions del torneig i una cosa més important: representar Catalunya al torneig que es faria a Madrid el 22 i 23 d'octubre.

Vam guanyar passant-nos-ho bé i gràcies a l'afició que ens va venir de l'Associació Down Lleida que gràcies al seu recolzament vam poder guanyar.

I ara Madrid ens espera!

Intercanvi juvenil a Romania

2011-10-04T08:15:00.000-07:00

Un petit i ben avingut grup de l'Associació Alba vam participar en un Intercanvi juvenil a Romania i l'objectiu era aprendre mes coses sobre el voluntariat.

El grup constava de 5 persones entre les quals un era jo. El viatge amb avió va ser llarg: de Barcelona a Bucarest, unes horetes al aeroport i de Bucarest a Baia Mare que està a Transsilvània al comptat de Maramures que és famós pel Dràcula.

Allà ens vam trobar amb més grups de altres paisos: Turquia, Estonia, Anglaterra, Polònia, Itàlia i els amfitrions Romania.

Les primeres activitats van ser per conèixer-nos. La primera activitat va ser molt bona, teniem de presentar-nos però abans dir tots els noms de les persones que s'havien presentat abans. Els primers molt bé com més avançava els torns més difícil era. Sort que era el sisè!

Desprès d'aprendre tots els noms, vam fer un flashmob: en un lloc públic on tot sembla normal tota la gent comença a fer alguna cosa coordinadament com pot ser ballar una coreografia. Nosaltres la vam fer a una plaça de Baia Mare, cadascú portava una lletra escrita en un paper. En principi anàvem caminant normalment i quan escoltàvem un xiulet formàvem frases sobre el voluntariat. Després donàvem tríptics que havíem fet nosaltres al matí.

També vam escoltar xerrades amb voluntaris on ens expressaven el que era per a ells fer el voluntariat.

Una activitat molt bona va ser pujar a cavall, cosa que no havia fet mai. Va ser molt divertit encara que no les tenia totes: el cavall es movia molt.

Començàvem el dia amb molta energia. El primer que fèiem, abans d'esmorzar, tot el grup era Zumba: ballar amb una coreografia amb dos cançons de la Shakira. També vam fer moltes activitats per perdre la vergonya.

Com és pot veure m'ho vaig passar molt bé! I he fet molt bons amics!

Vacances a Tenerife...

2011-08-31T08:04:00.000-07:00

Unes vacances tranquiles sempre van bé. Doncs així van ser les vacances a la illa de Tenerife.

Estàvem allotjats a Puerto de la Cruz, a un hotel San Borondon amb piscina... la vam amortitzar.

Vam visitar la muntanya més alta d'Espanya el Teide de 3718 metres sobre el nivell del mar.

El Teide es un volcà i hi ha un moment que sembla que estiguis a la lluna, el color del terra, gairebé sense vegetació... s'ha de veure.

També vam visitar el Loro Parque, un parc que hi han espectacles amb animals; lloros, dofins, orques, lleons marins.

Els que més em van agradar van ser els dels lleons marins que semblaven que estiguessin improvisant i eren molt còmics, i el de les orques un animal tan immens i tant àgil a l'aigua com per sortir-hi .

Vam estar de sort que també vam poder veure com preparaven les festes de de corpus de l'Orotava. Unes catifes amb flors molt maques i al la plaça del poble hi havia una inmensa catifa feta amb pedra i arena del Teide. Tarden tot un mes a fer-la i el diumenge passa la processor per d'amunt i la destrossa.

També vam tenir temps per no fer res... i sinó perquè estan les vacances.

Ruta ciclista per Holanda

2011-07-04T13:42:00.000-07:00

El dia 7 de Juny va començar una nova ruta de Ciclisme una nova aventura per terres holandeses. La ruta duraria fins al dia 18.

Per començar s'havien de portar les Bicicletes cap a Holanda i una Furgoneta carregada amb les bicicletes maletes i menjar necessari va marxar cap a holanda el dia 7. Ah jo també i anava.

Amb uns 1500 km per endavant. El viatge va ser molt entretingut i vam tenir temps de tot.

Temps també per parar a Paris. La Torre Eiffel, L'Arc de Triomf, l'estadi de Saint Denis. Em va agradar molt la Torre i l'Arc de Triomf son espectaculars per la seva mida. Son enormes.

Vam continuar el viatge i amb l'objectiu Amsterdam que era la ciutat de sortida de la ruta.

En aquesta ruta érem 16 ciclistes. Ens vam preparar desde el febrer fins al inici de la ruta, fent 2 entrenaments per setmana de 1 hora i mitja cada entrenament.

La ruta es pot explicar, però es d'aquelles coses on les paraules es queden curtes a les sensacions, els paisatges, el cansament, i també les emocions quan arribes a cada etapa o al final de la ruta.

S'ha de dir que a holanda no saben el que son les pujades i baixades. Tot era pla cosa que s'agraeix quan vas en bicicleta. Però també té, que no has de deixar de pedalar en cap moment.

Holanda té uns paisatges preciosos i aigua molta aigua. Hi ha canals a tot arreu. Podies estar anant amb bicicleta al costat del canal i avançar barquetes que passaven pel canal. També hi havia moments que teníem un port al canto o el mar a tocar.

Es veuen animals per tot arreu tant, que hi havia un búfal petit al mig del camí que mentre nosaltres anàvem avançant el anava marxant del camí i el millor és que al canto hi havia el búfal gran.

Les etapes van ser:

Amsterdam-Bovenkarspel 84km

Bovenkarspel-Grou 65 km

Grou-Holwerd 47 km

Holwerd-Amen 114km

Amen-Blokzijl 81 km

Blokzijl-Hierden 78km

Hierden-Amsterdam 85km

El temps va ser variable i el últim dia ens va ploure molt però es va suportar.

Un gran esforç que té recompensa.

Campionat de futbol amb la Selecció Catalana de Futbol Sala a Itàlia

2011-06-21T08:57:00.000-07:00

Aquest cap de setmana he viatjat a Itàlia com a integrant de la Selecció Catalana, han estat uns dies molt emocionants on hi ha hagut temps per a tot.

En el campionat han participat equips de tres nacions: el Chelsea, anglès; Cagliari, de Sardenya; la Cremonese, l'amfitriona del torneig i la selecció catalana.

El torneig era amb el format de semifinals, final i partit pel tercer i quart lloc.

És jugava a la Piazza do Comune, sota el campanar més alt d'Europa i una església romànica molto bella, com dirien els italians.

La jornada del dissabte començava amb la semifinal en la que s'enfrontaven Cagliari i Chelsea, un partit molt disputat que va acabar amb empat i es va decidir als penals, guanyant el Cagliari.

La segona semifinal era entre la Cremonese i la Selecció catalana que té un equip molt fort físicament. Vaig marcar el gol que va obrir la llauna i en una jugada desafortunada ens vam marcar en pròpia porta, el gol de l'empat. Però ens vam saber refer i les ocasions venien a favor nostre i vam marcar 2 gols més. El resultat final fou la Cremonese, 1; selecció catalana, 3.

Els partits es disputaven de nit i a la plaça del poble, cosa que ho feia tot més espectacular i proper, perquè poguessin venir aficionats.

La jornada del diumenge va començar amb el plat fort del dia: la Final Selecció Catalana – Cagliari.

El partit va començar molt malament pel nostre equip. En un moment, ens van marcar dos gols i ens vam veure obligats a demanar un temps mort. L'entrenador de la selecció ens va motivar i vam aconseguir empatar el partit a 2, a la mitja part.

La segona part va ser molt igualada. Ens van marcar el 2 a 3 i just després vam empatar.

A falta de pocs minuts pel final marquem el gol i ens proclamem campions del torneig.

Després de donar-nos la copa i de celebrar-ho molt i molt, em quedo amb una cosa molt maca del torneig que es el companyonia que s'ha fet entre tots els equips. M'emporto a casa molts amics italians, anglesos, també catalans i moltes emocions que recordaré per sempre.

Ha estat una experiència meravellosa.

Special Olympics Reus 2011

2011-05-02T08:46:00.000-07:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Meeting internacional Special Olympics Reus 2011 on jo hi he participat.

En aquest Special Olympics es disputaven dos campionats de Catalunya: bàdminton i bàsquet. En aquest últim hi participava amb el meu equip de l'Alba de Tàrrega, junt amb 34 entitats catalanes més i delegacions de Múrcia, Andorra, Andorra i Itàlia.

Ha sigut un Meeting ple d'emocions.

En primer lloc, just arribats a l'acte inaugural, vaig veure unes espectaculars esmaixades, utilitzant uns trampolins per fer el salt acrobàtic i esmaixar.

L'endemà vam jugar el primer partit. El rival va ser els Panteres Negres, del E. E. Barcelona. El nostre equip tenia un handicap, ja que érem només 5 jugadors, els justs per formar un equip de bàsquet. El partit es va decidir en un final trepidant. On va haver-hi una falta que si s'haguessin marcat tots dos tirs lliures el partit hauria anat a la pròrroga. No va ser així i vam guanyar per un punt.

Entre partit i partit hi havien actuacions i musica en directe que feien les hores d'espera més divertides.

A la tarda, un altre partit. Aquesta vegada contra Andorra. Un partit més aviat fàcil on en David, el nostre aler, va fer un total de 15 punts dels 25 del nostre equip. Això ens va permetre passar a la final com a primer del nostre grup.

L'endemà, a la final, ens vam trobar un rival molt fort defensivament i un partit amb pocs punts. Vam perdre el partit 10 a 6.

Això m'anima a continuar entrenant fort pel pròxim campionat. Al final un segon lloc molt bo, que em fa venir ganes de continuar entrenant.

Durant el partit

En un temps mort

Fotografia dels tres equips del grup

I amb la Copa

Sortida a la gran ciutat

2011-04-20T11:50:00.000-07:00

El dilluns 18 i el dimarts 19 vaig anar a Barcelona amb els companys d'Airecel.

Jo sóc bastant de poble i les presses de la gran ciutat m'atabalen. Això si quan hi vaig de turisme, quina sort!

El primer dia vam aprofitar molt el temps: vam visitar el museu de cera. Semblava que alguns d'aquells ninots s'haguessin d'aixecar i dir-te: Noi que mires! Per sort cap es va aixecar.

A la tarda vam anar de compres a una antiga plaça de toros! La Monumental de Barcelona s'ha convertit en el centre comercial les Arenes. Abans hi torturaven toros i torturen carteres. Em va agradar molt l'edifici i el mirador que dona a Montjuïc.

Com podreu notar, he fet una nova adquisició. Una càmera de retratar, “com dirien els padrins”

Vam pujar a Montjuïc. Una cosa que em va sorprendre va ser que a Barcelona té banda sonora. A cada cantonada hi ha un músic, cosa que s'agraeix perquè amb el soroll que hi ha, no tens un segon de tranquil·litat.

L'endemà vam anar visitar més calma el Parc Güell. M'agraden les formes i colors d'en Gaudí.

Va ser una bona sortida on ens ho vam passar molt bé i vam riure molt.

Vista de Montjuïc

Centre comercial Les Arenes

Inscripció de l'estatua de Colon

Parc Güell

No hi ha mal que per bé no vingui

2011-04-10T09:02:00.000-07:00

Avui he fet una ruta en bicicleta i m'ha passat una cosa que en un primer moment m'ha fet recordat de tot els mals.

Quan porto uns 17 minuts a un bon ritme, pinxo la roda. En aquells moments m'he maleït els ossos perquè pensava: És tard i va marxant el sol. Miro els kilòmetres que porto: Només n'he fet set i ja són tres quarts de vuit!

Lògicament, decideixo fer mitja volta i tornar. Faig càlculs de que quan es faci fosc ja seré a casa o poc en faltarà. Vaig mirant com el sol es va ponent, mentre penso si em donarà temps a tornar amb llum de dia. Continuo tirant i quant em torno a girar, per mirar en quina posició està el Sol, em dono compte que estic davant d'un paisatge molt bonic.

Tot i que és indescriptible ho intentaré explicar-ho: els núvols estan una mica alts, el Sol encara li falten uns 10 minuts de vida. Al fons, hi ha la silueta dibuixada de les muntanyes. El cel rogent feia que els núvols guanyessin importància. El punt culminant és quan el Sol toca el terra, just enmig veig un arbre a contrallum. És de postal! Llàstima no dur la càmera per fer-li una fotografia!

Per sort, arribo a casa quan encara hi ha la llum justa i necessària, per veure-m'hi.

Al final el que semblava una sortida amb bicicleta d'una horeta ha estat un llarg i bonic passeig de dues hores i mitja.

I pensar que em maleïa els ossos al principi...

No hi ha mal que per bé no vingui!

A més a més he après a arreglar punxades.

Xerrada a les Jornades tècniques Allem

2011-03-27T08:26:00.000-07:00

Aquest dissabte 26 de març vaig fer una xerrada a la Universitat de Lleida. Es celebraven les XV Jornades Tècniques de la Federació Allem sota el títol Enfocaments centrats en la persona. Dins l'Àgora d'experiències, vaig explicar el meu projecte de vida des de que conec l'Associació Alba. Us en ofereixo un petit resum.

“Abans de trobar l'associació no m'anava malament. Em faltava feina i també tenia ganes d'independitzar-me. Eren objectius que no tenia molt clars però amb l'ajut de l'associació i les meves ganes d'aconseguir-ho, s'ha fet una realitat i encara he fet molt més.

Viatges, campionats esportius, un intercanvi juvenil i fins i tot, una ruta amb bicicleta i el camí de Sant Jaume que recomano a tothom a fer-lo. Malgrat que puc provar d'explicar-ho és una cosa que s'ha de viure.

Tots i cadascú, amb les seves limitacions, hem de gaudir al màxim el que ens ofereix la vida: Així és com m'ho miro jo.”

La xerrada va anar força bé. Em va agradar molt fer-la i també es una de les coses que em va fer iniciar aquest bloc.

Desprès algunes persones assistents van felicitar-me perquè els va agradar molt.