El cap de setmana del 22 i 23 d'octubre començava molt aviat, a les 6 del matí del dissabte. L'equip pujava al autocar del Lleida Basquetbol, si si anàvem amb el autocar de l'equip que juga a la LEB, la segona divisió del bàsquet estatal. Ens esperaven més o menys 6 hores de viatge des de el Barris Nord de Lleida fins a Madrid.
Les 6 hores van passar ràpid entre sontet i sontet, la música i fent-la petar amb els amics del equip, vam arribar a Madrid.
Estàvem allotjats a un hotel de 4 estrelles i a prop del Calderón l'estadi del Atlètic de Madrid. Vam dinar i cap al pavelló a jugar.
El format de la competició era el mateix que a Barcelona. Dos grups de 3 equips i el primer de cada grup jugaria la final.
El primer partit va ser contra l'equip representant de València i vam guanyar per 28 a 12. I tot seguit un altre partit contra Extremadura partit que també vam guanyar per 31 a 12. Em va agradar molt jugar aquests dos partits, perquè jugàvem molt i molt bé. Buscant la millor opció i sense presa per anotar. Van ser dos partits molt bons.
En acabar el dia de competició varem anar a l'hotel i ja sabíem que l'endemà hauriem de lluitar contra l'amfitrió, l'equip representant de Madrid per guanyar el torneig, que per la seva part va guanyar els equips de Galícia i Castella i Lleó.
A l'hotel vam sopar molt bé i després hi havia la festa del esportista, que ens van ensenyar fotos de la competició on hi érem nosaltres i també hi havia música estava força bé però estàvem cansats i l'endemà ens esperaria un gran dia.
El diumenge va ser un dia amb moltes emocions, vam anar al pavelló i vam veure el partit pel 5é i 6é lloc, i el del 3é i 4t lloc fins a la mitja part.
Vam anar a escalfar i l'entrenador ens va repetir la consigna que van tenir als dos campionats ens va dir que sortim a passar-ho bé i a saber el que sabem fer, jugar a bàsquet. I això es el que vam fer amb una mica de nervis però, a mida que passaven els minuts de la final s'anaven asserenant.
La final va ser un partit travat amb moltes faltes tantes que al final del últim quart em van expulsar per acumular faltes.
A falta de uns minuts pel final l'equip de Madrid guanyava de 4 punts i a base de lluita vam aconseguir empatar i al final tres tirs lliures ens van donar la victòria per 18 a 21. La vam celebrar a la pista i tots els nervis del partit es van tornar alegria. I després l'entrega de trofeus. Una copa per l'equip i una medalla per a cadascú.
Aquest cop no us deixaré fotos, passat uns dies els mitjans de Lleida se n'han fet ressò i aquí us deixo l'article del
Diari Segre . I un reportatge que m'ha fet Televisió de Lleida al programa
Lliure i Directe.
